L’incendi
Procedeixo d’una família d’artesans, músics, comerciants i forners, però sobretot de pagesos. L’agricultura era el principal suport per viure i per tant entenc i comprenc el que és haver de viure de la terra.
De petit les meves vacances estudiantils eren a ajudar en les feines del camp perquè d’això depenia el viure d’una família i el de poder donar-nos estudis als fills.
Quan has viscut i sentit experiències de les diferents formes de treballs en què han passat els meus avantpassats, crec que un li dóna un sentit més realista a les desgràcies com aquesta última de l’incendi a la Ribera d’Ebre. El vius i ho sents com una cosa pròpia pel mal que aquestes persones s’ho han de passar ia més amb un fosc futur.
Antigament les famílies vivien en un mateix sostre els avis, els pares i els fills. La qual cosa els avis són els que administraven tot el que es referia a la família (diners i propietats perquè en aquelles èpoques no hi havia la seguretat social ni la vellesa).
A l’abril de l’any 1956 hi va haver una gran gelada que va matar pràcticament tots els arbres del camp. Encara recordo que de la fusta dels garrofers centenaris, vam fer carboneres per poder transformar la fusta morta en carbon vegetal i així poder-la vendre i tenir diners per viure.
Els meus avis en veure tanta desgràcia van donar les regnes de la família al seu fill. Un dia a casa després d’un dinar el meu pare va parlar amb tots nosaltres de la nova situació en que ens trobàvem i que era el d’haver de estrènyer una mica més encara els “cinturons”.
Van ser dies que veies a casa molta tristesa i neguit perquè el futur era més fosc que el carbó vegetal que sortia de les carboneres.
D’allò vaig aprendre una lliçó molt important en la vida, ells en deien: “Que Déu estreny però no ofega” i jo li dic que en qualsevol cosa negativa de la vida, pots trobar alguna en positiu.
Pensareu que m’he tornat boig en dir tot això del “positiu” en una desgràcia.
Continuo amb el que va passar a la família i així em comprendreu. Es va començar en aquella època a la comarca de Reus l’auge de les gallines i pollastres, doncs bé d’això vam sortir endavant ja que pràcticament tota la casa es va omplir d’aquestes aus. I així vam poder afluixar-nos una mica el “cinturó”.
Per això, espero, desitjo i confio que la desgràcia de l’incendi d’aquests dies, que ha afectat moltes famílies, puguin ressorgir amb alguna cosa nova i “positiva” per tirar endavant en la vida.
P.D. : Si algú vol ajudar-los aquí teniu una adreça perquè pugueu fer la vostra aportació.
https://www.totsuma.cat/projecte/1726/recuperem-la-granja-cremada-de-torre-de-lespanyol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada