Els pensaments del Ton

Escrit el 20 de maig de 2019

Els nebots – 2a. part

      Recordo que una vegada un escriptor va comentar que per escriure ho havia de fer en un lloc diferent a l’habitual ja que així s’inspirava millor. Des d’aquell dia miro amb la meva modèstia fer el mateix, seure en un lloc menys habitual amb mirada a un paisatge de la meva població del qual sents sentir el cantar dels ocells i com no les campanes del rellotge de l’església anunciant els quarts d’hora i les hores que les repeteix al cap d’un minut.

       A la segona part de “els nebots”, miraré d’expressar, el que per a mi és la forma d’actuar com deia a la foto que vaig publicar a la primera part i deia així: “Un tiet és un segon pare disfressat d’amic” i una barreja també en la seva actuació de com es comporten els avis d’avui dia en moltes coses en vers als seus néts i que mai havien fet amb els seus fills.

      El tiet s’alegra com el que més de les qualitats dels seus nebots quan estudien i porten bones notes, quan conviuen bé amb els seus pares, quan celebren algun esdeveniment, però també pateixen quan les coses no els van tan bé com a un desitjaria per a ells . Quan estan malalts, quan els estudis podrien anar millor, quan la seva convivència personal va malament. Mira sempre de no interferir entre pares i fills ja que és conscient que està a segona línia però ...... mira amb aquesta actitud d ‘ “amic” d’ells mirar indirectament de donar consells per a l’seu ​​bé i tot això es guanya perquè des de petits has volgut fer-te petit al seu costat perquè et vegin entre “cometes” com una persona accessible a ells.

      Saps que no són els teus fills, saps que per a ells els seus pares són els seus pares per a tot com així ha de ser, però els vols com si fossis el seu pare, encara que ..... comportant-se en un segon pla i mai interferir-se entre pares i fills.

      Per a alguns és només una estimació de tiet cap al nebot i en altres l’estima és mutua.

     Que és el que els podria dir jo a ells? Doncs recordar-los les vegades que hem jugat per les golfes, els Reis Mags, compartir menjars, conversar .... etc.

     I que sóc conscient que els toca de viure un món problemàtic on no és fàcil trobar bons referents. Desitjaria com sempre he pensat que no es deixin manipular les consciències ja que confio que tindran prou sentit crític per discernir el gra de la palla. També diria que malgrat tot, és possible que sempre trobaran persones de bona voluntat per poder construir un món millor.

     Com també els diria que experimentin la joia de sentir-se solidaris com retornar somriures, alleujar sofriments, fer renéixer esperances ja que tot això dona un sentit a la vida.

    I finalment voldria que fossin feliços, però .... feliços de veritat amb les persones que comparteixen les seves vides i que s’ajudin mútuament a construir un projecte comú d’una vida plena amb il·lusió.