La tia Pilar
Diumenge em va caure a les meves mans una foto de dos soldats que suposo que sé la van fer abans d’anar al front. Estic parlant de la guerra civil, millor dit de la guerra dels tres anys. Un dels dos és l’Anton Boquera Folch.
A casa el meu pare sempre parlava del seu gran amic i ho ennomenaba així: “el meu amic l’Anton que va morir a la guerra”.
l’Anton era jove, estava en l’edat de començar a viure en la vida ja que havia de tenir els 21 anys acabats de fer i de sobte per absurds de ideologies i de déus (ja veieu que ho poso en plural) va morir a tan tendra edat .
Era fill únic, el seu pare crec que va morir als pocs anys després i ella la “tia Pilar” com nosaltres li dèiem es va quedar completament sola. Trist destí que de vegades dóna la vida a certes persones.
Jo la vaig conèixer a la “tia Pilar” i sempre vaig tenir un bon record per a ella i més quan a casa es parlava del seu fill. La “tia Pilar” era una persona molt dedicada al seu treball (Es cuidava dels menesters d’una cara rica del poble), atenta i molt bona persona en tots els sentits. Avui mentre caminava, pensava en aquesta dona que per cert avui seria el seu Sant, en la seva situació en la vida i en què havia de pensar quan veia al meu pare, quan es va casar, quan va tenir tres fills, quan feia qualsevol activitat, quan simplement es el trobava pel carrer, us ho imagineu ?.
Avui vull retre homenatge a la “tia Pilar” ia tots els pares i mares, que per i repeteixo “per absurds d’unes persones en les seves ideologies i els seus déus” van perdre als seus fills a la flor de la vida, ja que crec que mai es té de perdre una vida per conquerir idees.
I el més subtil de tot això és que els capitostos de l’assumpte, uns es van poder exiliar i altres van morir al llit, o sigui que no van perdre la vida per les seves idees. La dels altres dons ..... que es fotin si moren de jove.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada