l’Atzar
Durant molts anys no vaig creure en l’atzar, ho considerava com una cosa supersticiosa, i que l’important és el que fa un dia a dia.
Un dia vaig tenir a les meves mans un llibre que definia el que significa l’atzar i deia textualment: “És la connexió inesperada. I tota connexió conté i arrossega fets i circumstàncies, que a l’hora, connectades amb les nostres, obren nous espais, possibilitats , conflictes o oportunitats “.
Després a poc a poc vaig començar a creure que tots, sense excepció son una inconseqüència del destí. Si no, mireu fredament les coses: som el resultat d’una ejaculació de les moltes que segurament va tenir a partir de la seva pobertat, el nostre pare, el qual d’entre uns quaranta milions d’espermatozoides d’aquesta ejaculació, només un en concret va fecundar l’òvul que es va desprendre de la nostra mare, per això podem dir que som pur atzar.
Pensant-ho bé he de reconèixer que per exemple fer una trucada telefònica, o whastsapp en un moment determinat; interersarse per una qüestió en concret mentre els altres passen d’això. Com interessar-se també per les coses grans i petites de la vida i dels demés, fa que et puguin sorgir experiències que als altres els poden semblar que un “té sort”.
He tingut dos casos darrerament per donar uns exemples. Un l’any passat i un altre a principis d’aquest any, en què dos problemes que em van comentar i que confiaven en mi per solucionar-los els vaig poder aconseguir gràcies a “l’atzar”. El primer necessitava un paleta, era un dissabte al matí i necessitava un suport per a una casa sinó aquesta s’esfondrava (aluminosi) en poques hores, vaig pensar de seguida que allò que em demanaven era del tot impossible i més en un dissabte. Però va donar la casualitat “l’atzar” que vaig trobar a un paleta pel carrer i jo com sempre, he procurat estar bé amb les persones i li vaig demanar si em podia fer el favor. Comptat i debatut em va ajudar molt gustós ia més em va ajudar a col·locar aquest suport i es va oferir a posar mes suports perquè a aquelles persones no els caigués el sostre sobre l’indret on vivien.
La d’aquest any va ser que una família sense sostre necessitava amb urgència un pis i que si podia ser per demà no esperar demà passat. Tot el matí la vaig passar buscant un pis ia més bé de preu, cosa que ho feia encara més difícil de trobar. Però mentre mirava per aquesta trobada em vaig ensopegar amb un amic que lloga pisos seus, i que viu a Barcelona però la casualitat “l’atzar” va ser que passava en aquell moment per davant meu. El vaig saludar i li vaig preguntar si tenia algun pis desocupat i de bon preu. I ...... “la sort” és que tenia un. El moblem gratuïtament (gràcies “Família”) i al cap de dos dies ja vivien amb dignitat aquesta família.
A vegades penso que per a mi personalment l’atzar, passa de llarg, però no és veritat ja que, només en estar viu i tenir una certa qualitat de vida ja és tenir molta sort. El que passa és que ha vegades demanem i exigim mes sempre, i .... deu ser que som massa ambiciosos i ho voldriem tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada