Estic content
Avui han vingut a acomiadar-se de mi una família marroquina. Ell es diu Mohamed i ella Fàtima (noms que he posat ficticis per motius de discreció). Persones molt amables i educades que buscaven feina i no trobaven, fins i tot ell havia anat pel sud de la Península per si trobava un treball digne, Els dos tenen estudis universitaris (ella no pot treballar perquè tenen fills petits) però .... el que és la vida que fins avui no han trobat res. Ell ja té la nacionalitat espanyola des de fa poc, la qual cosa estava content d’haver-la pogut aconseguir, això vol dir que estaven molt integrats amb nosaltres.
A la meva població hi ha bastants marroquins i a ells mai els havia vist relacionar-se amb cap d’ells. Un dia li vaig preguntar per aquest tema i em va contestar que ells eren del nord del país i els que vénen aquí són del sud del Marroc, com dient-me que hi ha un abisme en tot. És una cosa singular en tots els països que els del nord són diferents als del sud.
M’han comentat que marxen a viure a Alemanya, ja que alli han trobat feina, però a ella li sap greu anar-se’n de aqui perquè per a ella això és el seu segon país, a més els seus dos fills ja s’havien habituat aqui i ara tindran de tornar a començar amb llengua i costums .
Ens hem acomiadat desitjant-los tota la sort del món en la seva nova etapa de la vida i ells també m’han desitjat que continuï tal com sóc.
La veritat és que estic content que les persones prosperin però ....... alhora trist ja que els comiats no m’agraden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada