Els pensaments del Ton

Escrit el 31 d'octubre de 2016

l’Aniversari

      Avui fa uns quants anys que vaig néixer o més ben dit vaig arribar a aquest món, perquè en realitat no sé si abans ja existia. Ja que tal com som .... doncs arribem, vivim i morim. Si et mires la vida amb el dia a dia sembla que no canvia res però si ho mires en perspectiva d’anys veus quantes coses a cadascú li han passat.

      Neixes en una època determinada, vius en una època determinada i et mors en una època determinada. A mi m’ha tocat una d’època i no sé si és millor o pitjor que d’altres, però si m’ho miro amb comentaris i vivències dels meus avantpassats segur que ha estat millor que la d’ells, encara que ...... moltes vegades penso que vaig arribar massa aviat a aquest món, sobretot perquè els que han nascut més tard que jo, tenen una llibertat que els de la meva generació no hem tingut mai, encara que també he de dir que la llibertat implica també responsabilitat i avui dia hi ha molta llibertat però poca responsabilitat.

      Un avís: Si algú, més jove que jo, vol canviar “només l’edat” per la meva dons molt gentilment la canviària (es broma).

      El meu escrit d’avui no és d’ofertes de canvis d’edat, només és per dir que he arribat a una edat amb certa salut i que estic content d’haver viscut tots aquests anys mes o menys bé i dono gràcies per aquesta vida que he pogut viure, amb els seus problemes , amb les seves incomprensions, amb les seves il·lusions, amb les seves alegries, amb els seus desitjos, etc. Però ..... tambe he de dir que cada vegada estic més a prop de la recta final.

      Crec que a hores d’ara (això penso) encara tinc el coneixement i la mentalitat correcta. No se si estar així em durarà pocs o molts anys o fins al final dels meus dies, tant de bo ho sabéssim tot, però avui que encara tinc edat de raonar, vull donar les gràcies a totes les persones que he conegut a la vida, que m’han ajudat, que m’han estimat, que m’han suportat, que han estat amics meus, que m’han volgut, a ells ia tots els altres us vull donar-vos les gràcies, ja que sense tot aixó, poca cosa hagués estat la meva vida.

      També vull demanar perdó a tota persona que hagi pogut ofendre o molestar, que per algun motiu de la vida aixó hagi pogut passar, perquè perfectes no som ningú i jo encara menys de perfecte.

      Ja sé que és demanar molt però només demano a la vida, que el que em queden d’anys tingui salut i el cap ordenat, i que pugui ser el de sempre, mentre’s accepto al mateix temps la meva decadència.