Els amics
Són les 05,45 del matí, sona el despertador, m’aixeco i al cap d’un quart d’hora surto a caminar, pensareu que estic boig per aixecar-me a aquestes hores per anar a fer una mica d’exercici, dons ..... personalment crec que no ( almenys per aquest motiu no estic boig jejejeje), ja que és l’hora millor en què pots contemplar com surt el sol i neix un nou dia, a més la temperatura no és aclaparadora ja que mes tard el sol cau amb tota la seva força.
No sóc l’únic que ho fa això de matinar, perquè l’altre dia em vaig trobar amb una amiga, vam continuar junts i després vàrem anar a un bar-terrassa a prendre alguna cosa, jo un cacaolat i ella un cafè amb llet amb croissant. Com és natural vam parlar de diverses coses, i una d’elles és que ella entén l’amistat com un dogma aclaparador (o estàs amb mi o estàs contra mi) i jo sempre li dic que ningú és perfecte en la vida i amb els meus amics vull veure’ls amb les seves qualitats i amb els seus defectes perquè els que només veuen la part bona i els adulen, en realitat no són amics de fiar. I si un amic meu es discuteix amb algú jo no tinc per què no parlar amb aquest “algú” que potser també és amic meu. Li vaig dir que jo vull ser amic dels meus amics i no vull que els altres decideixin amb qui he de ser amic i si algú s’aparta de mi perquè em relaciono amb una persona que a un no li agrada, és que no m’entén com sóc jo.
A la vida, sempre hem de mirar i d’entendre els altres encara que això sigui molt complicat, però si un parla amb ells notarà els motius de les seves reaccions que moltes vegades són conseqüència d’accions que li han passat a la vida i alhora els entendrà millor. El que un ha de fer és ajudar-lo encara que a ells els sembli tot el contrari. Per la meva part jo sempre serè amic dels meus amics i el que no ho vulgui ser ....... em sabrà greu però serà el seu problema.
Ens vam acomiadar com a bons amics, ja que crec que almenys va acceptar els meus arguments i me’n vaig anar a casa a dutxar-me i a continuar amb les coses que havia de fer aquell dia.
NOTA: Quan acabi de publicar aquest escrit, me n’aniré a arreglar-me per anar a votar.
Al principi no tenia la mes mínima intenció de fer-ho ja que es presenten els mateixos que no van ser capaços de posar-se d’acord per governar un país i llavors un pensa: per què tornar a votar ?. Però aquesta setmana m’he decidit a anar a votar, pels esdeveniments que han passat, però abans me n’aniré a dutxar per netejar-me de tota la “merda” que ens ha caigut a sobre i així poder anar ben net amb un sol objectiu: PER LA DEMOCRÀCIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada