La terrassa de la vida
Fa dies que no escric res, i no és que no tingui res a dir, ans al contrari, la vida va a una velocitat extrema, no sé si a vosaltres us passa però crec que els esdeveniments passen d’un a un altre molt de pressa i sense parar i de vegades sense poder-los digerir.
A principis del segle passat segons m’explicaven els meus avis van veure com una cosa sorprenent anar a veure el tren a quatre quilòmetres de on vivien, també que els posessin l’electricitat a casa seva i només els posaven una bombeta electricitat perquè provessin les avantatge d’una llum incandescent, i també mes tard els van posar una centraleta al poble perquè el marquès de Marianao propietari d’una enorme finca era un indià de Cuba i va voler tenir telèfon ia tot això li deien un tràfec d’esdeveniments nous ja que per a ells comparats amb els que van tenir els seus pares era el súmmum, perquè deien que abans de la primera guerra mundial tot era sempre el mateix tenir fills i treballar pels amos de les terres que hi havia a cada població i ..... sobretot adorar els dits amos perquè els donaven feina.
Ara gairebé cada setmana estem evolucionant no sé si en positiu o en negatiu ja que segons es mira la vida va a una velocitat extrema en tots els sentits.
Fa pràcticament dos mesos que estic desbordat en situacions que m’estan enriquint com a persona, potser és que un ja té una certa edat en què vol aprofitar al màxim la vida i per tant s’aferra a qualsevol situació que li passa. Suposo que anteriorment em passava el mateix però no li donava la importància que li dono ara perquè potser creia que tenia un futur molt llarg.
En aquesta terrassa de la vida un arriba per un camí que de vegades costa trobar i alhora és nou segons les circumstàncies que et dóna la vida i que poden ser de diferents matisos, però això sempre em recordo de la cançó “Camins” que diu : “no és senzill saber cap on has de marxar, pren la direcció del teu cor, perqué mai no és massa tard per tornar a començar” ...... i sortir a la recerca de noves coses que a un li poden alimentar el seu interior
Miraré de comentar a poc a poc raonaments (no tots) de moments que he viscut en aquests últims temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada