Els pensaments del Ton

Escrit el 12 de maig de 2016

Un petit somriure si us plau

      Fa pocs dies que vaig anar una setmaneta de viatge per terres d’Itàlia, i he de dir que en un viatge es troben persones de diferent manera de ser. Avui us voldria parlar de l’Esther. Suposo que a tots vosaltres us passarà com també em passa ami que quan inicies un viatge en què pràcticament no coneixes a ningú, amb la mirada els vas classificant com a un li sembla que poden ser, després si parles amb ells o els sents parlar et fas una mica mes real la manera de com es cada persona. l’Esther era una persona que anava sola al viatge i que poc es relacionava amb els altres, se li notava certs aires de persona de “elit” en què els comentaris normals dels altres li porten sense cura.

      Sempre he pensat i he actuat que el més important és adaptar-se a la mentalitat i a les situacions de les persones que t’envolten en cada moment i fins i tot en edats molt diverses, tant de joves com d’adults, però aquesta manera de pensar no implica que un s’ha d’adaptar als seus gustos ni de bon tros.

      Doncs bé l’Esther se la veia que anava bastant pel seu compte i una mica al marge dels altres. Es persona una xic seriosa i molt elegant en el vestir el qual semblava que anava vestida mes bé per passejar per la Rambla de Tarragona que no per anar a un viatge en el qual hi ha una barreja de Natura i Ciutat.

      Pràcticament tots els dies, en els àpats la tenia a la taula del costat, jo estava assegut en una en què hi havia, tres amigues meves i ella amb un matrimoni i una amiga que vaig conèixer durant el viatge.

      Quan em trobo bé en un lloc, sempre parlo -cosa rara en mi jejejeje- i comento coses perquè els altres riguin i he de dir que ha estat el viatge en què he rigut més. Ella em mirava però mai va comentar res quan jo els parlava als de la seva taula, però .... l’últim dia m’entres deixàvem les maletes a recepció de l’hotel per anar mes tard a agafar l’avió de tornada em diu: “Veig que sempre estàs de molt bon humor “. Jo estupefacte però no per la pregunta sinó per ser la primera vegada que em dirigia la paraula li vaig dir: M’agrada que durant els viatges, poder estar si puc de bon humor, i riure i fer riure a les persones, perquè penso que un somriure val mes que un medicament per a la salut, i a més no fa mal i t’ho passes divinament i serveix també per a entaular cert companyerisme i amistat amb els que t’envolten. Em va donar la raó però no li vaig poder treure el gràcies que tenia en els seus llavis.

      És molt provable que el proper any ens tornem a trobar amb aquest nou grup de persones i que l’Esther definitivament rigui amb els meus comentaris ja que penso que ho necessita.

NOTA: Dir que el nom d’Esther que he posat no és l’original, això és degut per donar-li un cert anonimat a l’esmentada persona.