Els pensaments del Ton

Escrit el 30 de maig de 2016

ESTIMAR ELS FILLS

      Ahir mentre llegia el diari “Ara” em vaig trobar amb una pagina que en titulars deia això “Em fa enfadar que no m’escoltin i em fa feliç la xocolata de la mare”. L’escrit parla de les opinions que tenen els fills amb els seus pares i sincerament em va quedar gravat el paràgraf que un fill digui que es disgusta quan els seus pares no l’escolten. Suposo que cuidar amb dedicació i cura als fills ha de ser molt difícil (Dic suposo perquè no tinc fills i potser per això direu que és molt fàcil opinar de les coses que són vistes des d’una perspectiva aliena).

      Hi ha un paràgraf en aquest escrit que comenta que els han demanat a tots els nens de la classe que pintin a la seva pròpia família i una nena dibuixa a la seva mama embarassada amb ella a dins. Això és una manera d’expressar els seus sentiments d’una manera gelosa ja que vol ser ella la que tingui totes les cures.

      Els fills volen ser el centre d’atencions dels pares que els escoltin, que els donin amor i afecte, i volen participar també ells en les coses que puguin afectar a una família i de vegades abans de prendre qualsevol decisió crec que és necessari saber el que els fills pensin i el mateix temps que els fills també sàpiguen les motivacions dels pares en les seves decisions, i ..... mai, mai ha de trencar-se ni desatendre’s de les coses que uneixen pares i fills.

      Els adults sempre tenen moltes més ocasions i formes perquè aquest amor entre pares i fills mai es trenqui, si ells naturalment ho volen.

      Recordo que quan era petit i era escolà un dia el capellà em va castigar i jo pensant en la repulsa dels meus pares vaig plorar. El capellà que era savi em var clixar i em va dir, que aquells plors eren llàgrimes de cocodril (les llàgrimes de cocodril és fingir estar trist perquè et perdonin).

NOTA: El normal es que els pares no tinguin llàgrimes de cocodril.