Voldria parlar...
Ara mateix em sento davant de l’ordinador, per escriure dues línies per aquest bloc i voldria parlar de moltes coses .... però al final no sé que dir.
Voldria parlar dels comentaris i manifestacions sobre el nou president dels EUA, que encara ahir es feien i que segurament es faran en successius dies, però em reboco al que vaig dir en el meu últim escrit, i per tant no sé que comentar més.
Voldria parlar de Leonard Cohen, aquest poeta, novel·lista i cantautor que ahir ens va deixar i que va compondre temes sobre l’amor i el sexe, la religió i la depressió, la psicològica i un llarg etc, i mai no se li va donar el Nobel de Literatura i com que ja es va dir tot d’ell ahir i més fins i tot s’han posat totes les seves cançons per diferents mitjans de comunicació. I així poder escoltar la relaxant que és la seva musica i la forma d’expressió de la seva veu en les cançons, es per això jo avui no tinc res a dir de Leonard Cohen.
Voldria parlar avui que ahir vaig anat a Tarragona per treball i per posar el meu gra de sorra perquè les coses d’aquest món canviïn. No se si ho he aconseguit però aquí està el meu gra de sorra i per aquest motiu no em surt res per dir-vos.
Voldria parlar avui d’una discussió d’un conductor amb un policia municipal per una multa, al mig del carrer, espectacle per a les persones que no saben que fer de la seva vida i es queden mirant la discussió, és per això que no sé que he de dir .
Voldria parlar de la visita que vaig fer ahir a casa d’una amiga meva que té cura al seu pare, la pobra desesperada i al mateix temps amb ganes de cuidar-lo, li he dit el que pensava al respecte i per això ara no sé que dir-vos.
Voldria parlar-vos que és difícil trobar aparcament en una ciutat com Tarragona sense pagar naturalment, i he anat donant voltes i més voltes per no pagar i ... al final doncs en un pàrquing. total anant molt de pressa en tot i amb la llengua fora, m’ha costat 4,55 €, us volia donar la meva opinió sobre aparcar a la capital Tarraco i no ho faig perquè em sortirien moltes paraulotes.
Voldria parlar-vos que com cada any en aquest mes em ve la tos, abans de vacunar-me per a la grip, és una cosa cronometrada de tots els anys, però he pensat que perquè volen els que em llegeixen saber l’opinió de la meva tos?
En fi que avui no tinc tema per fer comentaris. Vosaltres em perdonareu però. ... és que no em surt res per poder escriure.
P.D: El silenci amb el seu silenci també parla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada