Dinar de Restaurant
En el meu últim viatge del mes de juny, després de visitar diverses coses en una capital d’un pais europeu, vam anar al migdia a dinar a un restaurant. A l’entrar-hi ja ens va impactar la seva decoració, era com un antic palauet transformat en restaurant i amb salons per a festes. Ens vam asseure en unes taules i cadires que feien joc amb l’estil clàssic del saló menjador. Jo em vaig asseure d’esquena a una digna xemeneia decorada amb marbres de diversos colors el qual estaven combinats amb detalls de bronze.
Com és habitual en arribar, deixes els estris com la càmera de fotos al seient i t’en vas als lavabos. Personalment jo vaig directe als pixadors que per això estan a tot arreu. En aquest palauet-restaurant hi havia alguna cosa especial i ho descric perquè tingueu una idea. En una paret estaven quatre pixadors i a sobre de cada dos hi havia un marc daurat amb un fons negre. Al principi vaig pensar vagi ximpleria el posar un marc daurat sense res a la paret. Però ..... quan t’acostes als pocs segons surt una rossa espaterrant que es va acostant a la pantalla i fa la intenció de mirar-te cap avall, després et mira als ulls i en tanca un mentre et fa un somriure encantador. El primer que penses és que està en realitat darrere de la paret i t’ho creus suposo per la sorpresa que un té, al final dóna un petó al vidre i li queden marcats els llavis.
Vaig anar de seguida al menjador per explicar-ho i crec que ningú em va creure perquè ningú es va aixecar per anar als lavabos.
En acabar de dinar vaig tornar als lavabos més per curiositat que per necessitat, i ...... va tornar a sortir la jove fent el mateix que la vegada anterior i al final vaig veure que tot allò era un anunci.
Després ..... em vaig dir a mi mateix: Que il·lús ets que penses que una jove t’estarà mirant el que fas .......
Un consell; si alguna vegada us passa alguna cosa semblant, no sigueu tan babaus com jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada