Les casualitats
No se si vosaltres creieu en les casualitats, jo sincerament cada dia crec més en que et passen les coses sense pensar-ho, situacions que si les volguessis buscar expressament, difícilment es farien realitat. Moltes vegades penses el perquè has conegut infinitat de persones que t’han passat per davant de la teva vida. Algunes només han passat .... així de senzill, d’altres contínues una relació d’amistat molt bonica i d’altres pel motiu que sigui, s’han apartat o t’has anat apartant, encara que de vegades em costa acceptar aquest distanciament. Crec que tota persona que t’ha passat per davant de la teva vida, alguna cosa positiva t’ha donat o et volia donar.
També hi ha circumstàncies en què sense pensar-ho fan que tinguis una alegria. Us donaré un exemple.
El mes passat vaig anar a “La Puglia” (Itàlia) de viatge; com sempre en agafar el bitllet d’avió vaig demanar si em podien donar el seient del passadís, ja que així poder estirar les cames i al mateix temps després poder-me aixecar per anar a parlar amb els companys de viatge. Ah...... i tinc la sort que normalment m’ho concedeixen.
Però abans d’enlairar l’avió, em van demanar si em podia canviar amb una persona de davant meu i que estava al costat de la finestra (Cosa que normalment també sol passar en un avió, i això que tenen l’oportunitat d’estar unes hores separats .......però res tots ben juntets) Vaig aceptar com sempre faig quan em demanen un favor i per cert vaig tenir la sort d’estar al costat d’una amiga meva. Vaig veure com s’enlairava l’avió fent unes fotos de l’enlairament i després vaig tancar els ulls ja que des de les 05,00 hores del matí que anava per aquests mons de Déu. Em vaig despertar i que gran sorpresa la meva i l’alegria que vaig tenir en despertar-me a temps de veure l’illa de Sardenya de la qual vaig passar uns dies aquest any. Vaig fer unes fotos d’ella vista des de l’avió i que em va encantar veure- la de nou. Vaig veure la ciutat de l’Alguer, encara que a la foto no es veu.
Sincerament vaig estar molt content de la casualitat de poder recordar els bons moments que vaig passar en aquesta illa. Només dir-vos que en aquest viatge a l’illa de Sardenya és el que més he rigut de tots els viatges que he fet en la meva vida.
I el riure és bo, sa i saludable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada