l’Amor sempre guanya
A l’abril vaig anar de viatge per Itàlia, país que sempre m’ha encantat pel seu art i per la seva història, ja que és un dels nostres bressols dels quals descendim juntament amb la grega, egípcia i la mesopotàmica (persa).
Com és costum quan vas de viatge un comença les visites turístiques de cada lloc a les 09,00 hores del matí, encara que jo ja he donat unes voltes pels entorns de l’hotel que ens allotgem ja que la llençols les deixo a molt primerenca hora.
Continu ...... vam anar a visitar la ciutat amb els seus monuments, els seus edificis emblemàtics, i les seves esglésies.
Arribem a una església en què havia asseguda a les escalinates una parella. En arribar el guia va començar a descriure la història de l’edifici i com no podia faltar ens va dir que era d’estil gòtic. Per cert als guies els encanta parlar del gòtic. Gòtic - català, gòtic-portuguès, gòtic-francès, gòtic-italià etc etc. Un dia li vaig dir a un guia ja que estava fart de tant dir-nos del gòtic que a mi em semblava que allò era gòtic- extremeny i ell sorprès amb la meva pregunta em contesta al cap de pocs segons que podria ser que ho fos. En el meu interior em vaig dir: T’he enxampat amic ja que el gòtic extremeny no existeix.
Al que anàvem; la parella que estava asseguda a les escalinates quan vam arribar estaven mirant cada un d’ells en sentit oposat, semblava que havien discutit, mentre els altres miraven i escoltaven el guia sobre el gòtic de l’església jo em vaig entretenir mirant l’actuació d’aquesta parella. Al cap d’un moment el es dirigeix a la seva companya com si li donés explicacions d’alguna cosa, ella ni s’el mirava, alguna vegada ella li deia un parell de paraules, però de sobte ..... ohhhh amb gran sorpresa meva ell es s’aixeca i s’agenolla davant d’ella, i així var està un parell de minuts, després ella li passa la mà per la cara d’ell i tot seguit li fa un petó, ell es torna a seure al seu costat, s’abracen, es donen un parell de petons i ...... em veuen a mi que els estic mirant i jo contemplant la bonica escena de ells dos. No em vaig adonar que estava sol i que el grup ja estaven a una altra part de l’edifici gòtic. Els vaig fer amb la mà tancada i el dit polze aixecat cap amunt com dient que felicitats per la seva reconciliació. Ells mentre feia aquest gest es van aixecar i amb un somriure als llavis van pujar les escalinates que donaven a una plaça.
Quan hi ha amor, l’amor sempre guanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada