Cristòfor Colom
Havia de tenir uns 6 anys quan el meu pare em va portar a Barcelona per primera vegada. Vam anar naturalment en tren des de l’estació de Reus fins al Passeig de Gràcia que en aquella època no estava encara soterrat. El tren com heu suposat era de màquina de vapor del qual el combustible era el carbó. Els seients eren de fusta a la tercera categoria ja que abans en els trens hi havia tres categories, he de dir que les altres dues categories mai vaig saber com eren per un motiu molt simple, que la nostra economia no s’ho podia permetre. Quan el tren entrava en els túnels del Garraf s’havien de tancar les finestres sinó volies sortir del tren ple de carbonissa del fum negre que desprenia la màquina. El meu pare mentre anàvem al tren em deia el bonic i esplendorós que era Barcelona (ell estava enamorat de Barcelona) i que havia infinitat de cotxes pels carrers. (Nosaltres havíem de fer nit a prop de l’estació concretament en el Consell de Cent que és on el meu pare per motius que potser comentaré un altre dia, coneixia tres germanes que nosaltres els dèiem “Les tietes”.
He de dir també que en arribar a la Ciutat Comtal vaig quedar decebut ja que la meva imaginació del trànsit de cotxes que m’havia comentat el meu pare, era molt menys del que estava en la meva ment.
Com és natural em va portar al centre de la ciutat amb la seva plaça de Catalunya, la Porta de l’Àngel, la Catedral, i les Rambles.
El record més bonic que tinc d’aquella primera visita a la Ciutat Comtal, per a un nen de 6 anys, va ser contemplar la majestuositat de l’estàtua de Colom, amb els seus lleons, les seves estàtues de personatges, el seu dit indicant les amèriques, que per cert li vaig preguntar al meu pare si allà en el fons estava amèrica i em va contestar que el continent estava a l’inrevés, cosa que amb els anys vaig voler esbrinar el perquè van posar del descobridor assenyalant Mallorca.
Per a mi és i serà sempre un símbol de la meva Barcelona infantil, i crec a hores d’avui que el descobridor no va tenir tantes culpes com se li estan ficant a hores d’ara, a més pensem que la mentalitat del segle XV no és la mateixa que tenim nosaltres al segle XXI.
Espero que mai més hagi cap proposició per a enderrocar aquest monument ja que “la meva” Barcelona no seria mai més la mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada