Records.
Avui en obrir el Facebook, em recorda que tal dia com avui de fa sis anys, vaig escriure dues línies que en aquells moments vaig considerar que les tènia d'escriure.
Eren temps en què encara no tènia el meu blog i parlava d'una amiga que per cert ja fa tres anys que ens var deixar.
Recordo també que he tingut tres familiars pròxims que ho han patit, i que per sort ho han superat, com també en aquests moments tinc d'una amiga meva que ho està superant.
És el motiu el qual m'he decidit reproduir-ho de nou en el meu blog.
Reprodueixo:
Bon dia, sempre he admirat a les persones que per una malaltia personal tenen la valentia de tirar endavant i amb ànim de superació. Penso sincerament, que si em passés a mi crec que m'esfondraria. Admiro a moltes persones que han passat per això, i especialment a un familiar meu.
Ahir vaig passar bona part del dia per anar a visitar per segona vegada a una amiga meva; ja que ella viu una mica allunyada d'on jo resideixo. Haig de dir que m'ho passo molt malament visitant malalts d'aquest tipus, però crec que havia d'anar per veure-la perquè estava segur que ella estaria contenta de veure'm. He posat la meva millor cara al veure-la, i ella amb la seva mirada i el seu petit somriure m'he adonat que també estava contenta de veure'm. Sabeu el que mes m'impacta a mi d’aquestes persones? doncs la gran voluntat que tenen de superar la malatia, encara que els hi caigui el cabell, encara que li caiguin les ungles, encara que de sobte els vinguin fogots de calor i s'han de ventar. etc. etc. I tot ho van superant amb unes enormes ganes de viure que jo sincerament els envejo.
Hem comentat que fa cinc anys precisament en aquest mes de Març vaig anar al seu casament i també hem parlat de nous projectes per poder fer de cara el proper any i d'altres coses mes banals, per això per mi és d'admirar i llevar-se el barret i dir “CHAPEAU” en majúscules.
Avui després d'aquesta visita d’ahir, estic content d'haver-hi anat perquè el temps que he estat al costat d'ella l'he fet riure amb les meves “ximpleries”. I …. el riure és bo i saludable. A més m'ha donat un enorme lliçó de que mai a la vida s'ha de defallir.
Que tingueu un feliç diumenge i ……. viure-ho amb alegria i bon humor.
Són les 07,58 h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada