Pare.

 

Pare.

       Un altre escrit que vaig fer a Facebook, i el qual el reprodueixo aquí. El vaig publicar el 8 de març del 2016.

Reprodueixo :

Bon dia, avui voldria parlar d'una persona en concret i de la seva cultura. Es deia Josep i va néixer l'any 1915, abans però permetreu-me que retrocedeixi encara uns quants anys enrere; al seu padrí matern (en la meva població fins fa poc als avis els dèiem padrins ), la seva professió era la de carreter que arreglava els carros dels pagesos, però a més era un home culte; va ser director d'una orquestra i compositor, que per cert a causa algun “espionatge” va haver de registrar totes les seves composicions en la Societat d'Autors perquè no se les copiessin. Anava a peu per les Festes Majors a escoltar concerts a totes les poblacions de la comarca. La seva filla que era la mare del Josep, entenia de música i tocava el piano (en un temps en què les dones només servien per treballar i casar-se per tenir fills), quan es va casar el seu viatge de nuvis va consistir en dos o tres dies a Barcelona , per un motiu molt especial el de poder anar al Liceu a escoltar Opera a les grades de dalt de tot per motius econòmics. El Josep que li hagués encantat poder anar a viure a Barcelona per tenir més amplituds a la vida, va haver de ser pagès per motius familiars, ell no va tenir com a “hobby” la música com els seus avantpassats, però si que li agradava dirigir un grup de teatre (cosa que un fill d'ell i el seu nét, han continuat en el camp cultural i també teatral). Amb esforços d'una època en que els diners no anaven amb molta abundància ell ja estava subscrit al Correo Catalán, després a Tele / eXpres i finalment La Vanguardia. Va ser una persona que va escriure moltes poesies i li encantava fer escrits. Abans de casar-se ja va començar a escriure en un dietari les seves vivències i que va ser interromput uns pocs anys per tornar-lo a continuar durant diversos decennis, fins als seus últims moments (deu ser també per herència que també, té un nét que és periodista i escriptor en l’apartat cultural).

Li encantava la lectura de qualsevol tipus de tema, tant cultural, com polític i religiós.

A l’estiu de l'any 2002 va conèixer i va tenir certa amistat amb el sociòleg, periodista i escriptor Salvador Cardús, i fruit d'això, en el seu llibre "Ben educats" hi ha dues pàgines en què parla d’en Josep.

 Persona que li encantava enviar missatges als seus amics amb el seu mòbil, fins i tot el últim "Reis Mags" que ell va viure, li van portar una  “Tauleta tàctil” i en ella en un mes i escaig es va posar a navegar per internet.

Us preguntareu el perquè comento això ?, doncs perquè avui fa tres anys que ell se'n va anar per sempre als pràcticament 98 anys. He volgut passar tres anys perquè les coses amb el temps es veuen amb més òptica, i retre-li un petit homenatge escrivint com he fet en aquests 10 darrers dies, uns pensaments meus diaris com ell feia en el seu dietari. Els he escrit per a ell que estava tan aficionat als estris moderns; per això he escollit internet perquè penso i tinc la convicció que els haurà llegit des d'on ell estigui. Aquest Josep era el meu pare.

Que tingueu un feliç dia i ....... sincerament aprofitar-ho tot el que pugueu, perquè ..... “La vita è Bella”. Adéu siau

Són les 08,07 h