Malgrat tot estic content.

 

Malgrat tot estic content.

      Estem en uns moments de contradiccions, de prohibicions i de perills per a la nostra salut però ... al mateix temps totes aquestes circumstàncies ens fan pensar en les nostres vides i arribar a la conclusió de que hem de trobar tot el que sigui positiu en cadascuna d'elles, perquè crec que és la nostra obligació per a seguir endavant com a persones. 

      Aquests dies va fer un any que vaig haver d'anul·lar un viatge al Líban per motiu del Covid-19, estava organitzat i planejat per un periodista que jo des de jove, havia llegit les seves cròniques en els periòdics els quals estàvem subscrits a casa dels meus pares, primer va ser en "El Correo Catalán" i després en "La Vanguardia". Ell es diu Tomás Alcoverro, persona experta a Orient Mitjà (països que m'encanta saber de la seva història ja que són un dels bressols de la civilització actual). Fa poc que va publicar un llibre anomenat "Tot està per dir" . Però la casualitat va ser que el meu nebot Pere que és periodista m'ho va regalar.  Com que volia saber coses d'ell i de les seves vivències del Líban, ho vaig llegir completament en un parell de dies mentrestant contemplava la mar en direcció a l'Est. En aquest llibre vaig trobar una frase d'ell i que per a mi em va impactar i que resumia una gran veritat respecte als esdeveniments que a un li poden passar en la vida : 

"No n'hi ha prou amb una bona formació i una bona actitud. També cal trobar bona gent pel camí".

      No crec que jo personalment hagi tingut molt d'èxit en la vida, perquè cadascun de nosaltres tenim els nostres defectes i a vegades aquests defectes no ens deixen veure la vida mes allà dels nostres nassos, però haig de reconèixer que en l'aspecte humà estic molt content d'haver trobat bona gent pel camí.

      Avui només citaré un parell de persones que han influenciat en mi i que l'atzar va fer que les conegués. 

      Una de les dues és el J. M., d'ell vaig aprendre a conèixer als altres amb només la mirada i poc més. Era una persona que abans de parlar-li ja deduïa per on anaven els tirs i que cada vegada quan parlava amb ell era com una lliçó de ensinistrament per a la meva vida.

      Recordo en aquests moments, que una vegada em va explicar, un fet real d'una persona molt important que ell coneixia i que tènia moltíssims aduladors al seu voltant, cosa que sempre agrada al que té un càrrec (a tots els alts càrrecs no és veritat però si a la majoria. I d'aquesta col·lectivitat que els agrada la "pilota", són els que no són intel·ligents). Un dia que va poder parlar amb aquesta persona i li va dir que no es fiés de tots aquests aduladors perquè al final quan ja no tingués aquest càrrec tots ells l'abandonarien a la seva sort. Com així va passar que en la seva vellesa, mai va saber res més de tots d'ells, ja que estaven ocupats a ser "llepons" amb la persona que el va substituir.

      La veritat és que no em vaig adonar de tot el que vaig aprendre d'ell fins que ja no estava entre els vius.

      L'altra persona és el J. A., que em va ensenyar i vaig aprendre d'ell,  a organitzar i planejar amb grups i .... mes tard posar-ho jo en practica tot el que d'ell havia après. Un dia que estàvem asseguts esperant un avió em va comentar el següent:

"Procura sembrar i despreocupa't de recollir".

"Intenta posar afabilitat i treure violència".

"Treu odi i posa pau: fes ponts i no fossars.

"No busquis una vida tranquil·la, sinó fructuosa, i no dubtis que serà dinàmica".

"Espera l'altre món fent més bonic i alegre aquest, perquè donaries un mal testimoniatge de la teva esperança si desitgessis un altra vida i desaprofitessis d'aquesta".

      Posar en pràctica tot això ufffff ...... sense comentaris. Però he de dir que ho estic intentant.

          Dir per acabar que també m'han influenciat en positiu, persones que passen o han passat per malalties cancerígenes tant en familiars propis com també d'amics i que m'han donat un exemple de lluitar i tirar cap endavant combatent aquesta malaltia que per mi aixó és molt digne d'admiració ja que per els meus dubtes personals no sé si jo seria capaç de lluitar. Uns s'han quedat a mig camí i altres han pogut sortir airosos, però almenys per a mi tots ells són un model de que a la vida s'ha de batallar.

      Estic content d'haver trobat bona gent pel camí i espero trobar-me encara moltes més. Persones de tot rang social, persones riques o pobres, amb o sense estudis, amb malalties o sense i de totes elles he après alguna cosa en positiu, perquè em demostren que cadascun és ell mateix, acompanyat de les circumstàncies que l'envolten.