Covid-19 primera part.

Covid-19 primera part

      Tots els dies de l'any per despertar-me tinc un d'aquests avisadors emissora. Alguns prefereixen despertar-se amb musica i altres com jo amb salutacions i en què algú ens doni els bons dies. Tinc posada l'emissora RAC- 1 i de dilluns a divendres el Jordi Basté em saluda així: "Bon dia Catalunya, són les sis del matí". M'informo en un minut escàs per on aniran els trets durant el dia i tot seguit tanco el despertador per anar a caminar.
      Algú em pot preguntar el perquè dic això ?, doncs perquè als pocs dies de l'inici de la pandèmia que estic saturat de noticies i de vegades contradictòries i per això, només sento aquest minut al matí i després de sopar, faig un repàs a un diari digital i la resta de el dia estic en complet oblit de la informació.
      És com aquell que va a el metge i per a la seva salut li recepta una pastilla diària cada 12 hores i li diu que amb aquestes dues pastilles es trobarà molt bé, es tornarà més jove, més fort i més guapo però .... que no prengui més que aquestes dues ja que li pot fer l'efecte contrari al que estan recomanades.
      El coronavirus crec que d'una manera o una altra ens ha marcat a tots, principalment a les persones que han perdut la vida per aquesta pandèmia, després els familiars que han perdut els seus éssers estimats, també als que han patit aquesta malaltia i naturalment com no a la resta de nosaltres que ens ha fet veure aquesta plaga el fràgils que som els humans.
      Sempre he pensat que en tota desgràcia alguna cosa de positiva hi ha, per petita possibilitat que sigui perquè .... en tot hi ha sempre una mica de positiu.
      Que hi ha de positiu en una desgràcia com la que vivim? doncs que pensem una mica més, que utilitzem el nostre cervell que de vegades ho teniem una mica descuidat, per pensar en la realitat de cada un. Uns aquests dies l'han utilitzat per pensar en els seus "bons temps" d'infància i adolescència (no eren tan bons però amb la distància del temps, fa que ho vegem com a dies encantadors). Altres en les seves idees polítiques, religioses, morals, en aquest apartat hi haurà per a tots els gustos segons cadascun (Cambiar? Reformar? Tornar al tradicional?). Per a uns altres l'estimació, (Desitjos d'estimar més? Desitjos que ens estimin? O també desitjos de dir-se a si mateix: m'he equivocat?).
      També hi ha i he de dir-ho que tot li rebota, i jo sóc d'un d'ells, en què em fot pensar en les injustícies, en les aixecades de camisa que ens fan veure, a les persones que els seus déus són els diners o la pàtria i que "tot" per aquesta causa està permès.
      Però encara que digui tot això sempre és bo analitzar-se cadascun i això demostra el que deia abans que podem trobar quelcom de positiu en aquesta pandèmia.
      L'altre dia em comentava una persona que ara llegeix menys el tipic llibre que es compra un o l'hi regalen per la diada de Sant Jordi. Llegeix més coses d'història, i els clàssics antics (que són els que un aprèn sempre de la vida) i que això li enriquia interiorment i a més li sèrbia per pensar i de desenvolupar la seva ment d'una altra manera.
      Ahir concretament després d'enviar la meva frase dominical als amics i coneguts, un d'ells em va impactar amb el que em deia: "porto aquest ditxos període de tancament, que m'està servint per obrir els ulls a coses que potser no volia veure, o les deixava passar".
      Tant de bo fóssim tots com ell i obrim els ulls a la realitat de cada un de nosaltres ......
      La resta ho deixem per a un altre escrit, veritat?